SOBRE LES MÀQUINES BONES

"Les teories científiques són com una plataforma artificiosa en el caos dels fenòmens de la vida"

Wilhelm Reich

Gairebé tot comença amb una línia. En desplegar-se una vida, una simple línia es converteix en un dibuix complex. Plens de símbols i de significats personals, aquests dibuixos es tornen mapes de la ment de l'individu, que evolucionen fins a esdevenir estructures, creixen fins a transformar-se en arquitectures i conquerir l'espai. El salt des de la idea d'una ment pensant fins al món de la realitat objectiva és un dels moments més místics i dramàtics del procés de creació artística. El projecte es transforma en «carn» d'una estructura o arquitectura que podem experimentar amb els sentits i incorporar al nostre món i, per mitjà d'aquesta acció, podem confiar en aquest esdeveniment que s'ha infiltrat en el nostre univers, jutjar-lo, conferir-li un lloc, creure-hi.

Les meves últimes obres porten el títol d'«Acumuladors d'energia bona» o, senzillament, «Màquines bones». Són una seqüència lògica i, alhora, oposada a una altra sèrie precedent de «Màquines de tortura», de mitjan la dècada de 1990, que vaig projectar i, de fet, mai vaig realitzar (això, en tot cas, no era part de la idea). Aquells dibuixos no eren més que el suggeriment d'un moviment mecànic sense cap lògica que, no obstant això, incitaven l'espectador a prendre el rol d'«activar» aquelles màquines imaginàries, extremament malvades, i d'aquesta manera completar-les per mera projecció.

Les Màquines Bones han estat totes generades a partir d'un dibuix en què es representava una complexa «Màquina de la bona sort». El propi «moviment» de la màquina es basava en una dita de la llengua serbocroata: «Li (a qualsevol persona)ha caigut (han posat) la destral a la mel», la qual cosa vol dir que ha tingut molta sort. L'estructura principal constava de quatre pots de vidre (números de la sort) plens de mel, amb fulles de destral submergides. Les destrals estaven lligades amb fils a un complex sistema de cables d'or, que creaven una mena d'antena, enrotllats a un pal de vidre, amb quatre pells de guineu que hi havien de proporcionar l'electricitat estàtica bàsica per al pols inicial.

D'aquí sortien els cables corresponent als dos pols elèctrics, que estaven connectats a un casc conductor fet de coure. El cos receptor s'havia de posar el casc al cap i, d'aquesta manera, de fet, havia de carregar-se de bona sort.

Aquesta nova Família d'objectes ha estat imaginada a partir de la recollida, magatzematge i acumulació d'Energia Bona. Aquesta Energia Bona també es pot referir a bons pensaments o pensaments cordials. O a bones emocions, fluctuacions efímeres. Tots els objectes porten alguna mena d'antena, i estan equipats amb bobines en espiral per atraure aquestes forces invisibles fins a la cèl·lula i capturar-les. El coure condueix i reté aquestes energies dins de les complexes estructures de cables dels objectes.

Els objectes són portàtils i individuals. Igual que en el passat les icones i les imatges sagrades es transportaven perquè oferissin protecció i defensa, aquests objectes haurien de servir per a aquest mateix propòsit. Haurien de recarregar-nos quan ens fes falta. Ens haurien de portar sort quan la desitgéssim. Donar-nos consol i amor només amb tocar-los. Fer-nos creure en Déu només de mirar-los.

Només les idees poderoses que aconsegueixen obrir-se pas fins a la realitat poden triomfar per sobre del món caòtic i esmicolat, desmembrat i assolat que potser coneixem.

Mihael Milunovic