Antoni Sas Llauradó
Vall Palou. Art contemporani
Iniciem, avui, amb aquest vernissage la rentrée d’aquesta tardor. Totes cinc “belles arts” –qualificades així de sempre– han produït una “ruptura” amb el passat.
En el món de la literatura es dóna un tipus de poesia totalment diferent. El cas de Foix i Brossa és el “trencament”.
En el de la música –art bàsicament “abstracte”- llevat de composicions com la Pastoral de Beethoven, un Pier Gynt de Grieg, una Rhapsody in blue de Gershwin, entre d’altres es produeix un bon trencament amb Arnold Schönberg, en combinar sons purs entre si. Àdhuc, la música de jazz –improvisació sense partitura– produeix la seva “ruptura”.
En el terreny de l’escultura també es produeix la “ruptura”. El basc Chillida –per esmentar un nom- utilitza un idioma totalment diferent, que és antagònic a tota l’escultura realitzada fins aleshores.
Cap als 30 anys, els pares de l’arquitectura moderna –Le Corbusier, Gropius, Mies van der Rohe, Aalto i Lloyd Wright– deixen totalment el passat i incorporen un altre llenguatge “rupturista” en projectar i realitzar els seus edificis.
He deixat pel final la pintura. Resten llunyans ja l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme entre d’altres ismes i moviments. S’ha anat produint el “trencament o ruptura” amb el passat. La pintura és color i composició. Resta a la vista de tots vostès…
Antoni Sas Llauradó
Doctor Arquitecte
En el món de la literatura es dóna un tipus de poesia totalment diferent. El cas de Foix i Brossa és el “trencament”.
En el de la música –art bàsicament “abstracte”- llevat de composicions com la Pastoral de Beethoven, un Pier Gynt de Grieg, una Rhapsody in blue de Gershwin, entre d’altres es produeix un bon trencament amb Arnold Schönberg, en combinar sons purs entre si. Àdhuc, la música de jazz –improvisació sense partitura– produeix la seva “ruptura”.
En el terreny de l’escultura també es produeix la “ruptura”. El basc Chillida –per esmentar un nom- utilitza un idioma totalment diferent, que és antagònic a tota l’escultura realitzada fins aleshores.
Cap als 30 anys, els pares de l’arquitectura moderna –Le Corbusier, Gropius, Mies van der Rohe, Aalto i Lloyd Wright– deixen totalment el passat i incorporen un altre llenguatge “rupturista” en projectar i realitzar els seus edificis.
He deixat pel final la pintura. Resten llunyans ja l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme entre d’altres ismes i moviments. S’ha anat produint el “trencament o ruptura” amb el passat. La pintura és color i composició. Resta a la vista de tots vostès…
Antoni Sas Llauradó
Doctor Arquitecte