sala 1

¿Per què no puc arribar a veure
el rostre autèntic de les muntanyes de Lu?

M’hi trobo al mig.

Su Shi, Inscrit en el mur del temple Xilin. Vs 5-7 (Trad. Manel Ollé)

[…] de bronze l’ombra. I les paraules, quietes, totes arran de […]
CT402

[…] just una nota des del reflex de plata. Núvols de posta […]
CT403

[…] en la tonada. Com si les ombres mudes del bosc de pedra […]
CT472

[…] endins dels versos, i la boira s’enfila. Potser la lluna […]
CT497
​

sala 2

Mort és el que veiem desperts; tot el que dormint, somni.

​Heràclit. Frag. 21 (Trad. de Joan Ferrer Gràcia

[…] diguessis, home, que mai el més fosc color del blau no et fóra ni segell […]
CT361

[…] amb qui de l’ull […] pel verd i el roig de la muntanya en pluja troba la seva […]
CT411

[…] ni tampoc, ni pensar; en tot haver saber certer que el blanc acull tot el […]
CT464

[…] donades ja. Sense judici cert, per tant, haver discerniment feliç d’aquells que abans […]
CT477

[…] així usaven de raó esperit […] de l’ànima del cor […]
CT489

​[…] o per raó, com el blau pel pendís dels anys futurs, sobreneix de mirades […]
CT493
​

sala 3

Visc de tal manera, que mai no em deixen els sentiments amargs,
i més greu esdevé el càstig com més llarga n’és la durada.

Ovidi, Pòntiques. I, 2. 37-38 (Trad. Carme Boyé)

[…] pel regolf sense fi esqueixant que l’oblit […]
CP296

[…] i oblidar de l’etern xuclador lacerant […]
CP297

[…] des de la por. Mentre tots els colors fan de l’afront mirada, fan presència […]
CT501

[…] sempre llunyanes, per sempre tenebres d’òxid voraç marfonent tots els temps de clam per cendres […]
CT502

​[…] la sobrepell del fang […]
ceràmiques
​

sala 4

així la veu, reclosa dins el flam,
i no trobant sortida, en el llenguatge
de l’espurneig del foc llançà el seu clam.

Dante, Commedia. XXVII. 13-15 (Trad. J. M. de Sagarra)

[…] de saber, ni tampoc per tants replecs, escondida entre el blau de les llaques la més […]
CT462

[…] encara més quan sobre rasa taula només recompta qualls, gleves ardents en el  mar pirolític[…]
CT487

[…] hagués l’únic camí, endut pels vents que al fons més fons pedregen […]
CT492

[…] des d’on ni plouen laves, on s’alça irat un camp ardent de tanta […]
CT503

​[…] o si en pregona fosca. ¿Quin àngel negre per ventura hauria […]
DSC_0202 [foto 13 del pdf]
​

sala 5

Bé, doncs, entrem pel freu amunt, vogant amb angoixa,
entre Escil·la a un costat i, a l’altre, Caribdis divina,
que és un horror sentir com xucla l’aigua salada

Homer, Odissea. XII. 233-235 (Trad. Carles Riba)

[…] d’eixes de l’ànima geologies, ombres del temps fremint, quietes com mai, en el deix d’un mur en […]
CT463

[…] que més altes les flames que l’abim de plom alçat just a tocar, on tots els colors hi […]
CT473

​[…] els encenalls del lloc […]
ceràmiques
​

sala 6

[Després] de completar la seva tasca a l’interior de Tiàmat,
va estendre la seva xarxa, la va obrir completament.
Va crear el cel i la terra […]

Enuma Elish (Poema babilònic de la Creació). V. 63-65. (Trad. de Lluís Feliu i Adelina Millet)

[…] sinó arreu, perquè ésser i forma, essent tot u, […]
CT475

[…] (ser) per a l’únic no-res, cabdellat al seu volt, sense fi, sense cap […]. Ser del fremir primer […]
CT499

​[…] encara més quan, sense espai ni lloc, l’espai ja és només ésser ençà […]
CT500
​

sala 7

puix te conec, esforça’m que jo t’ame:
vença l’amor a la por que jo et porte

Ausiàs March.  p. 105 (Cant espiritual) V. 135-136

​[…] “mas jo conec la mia arma enfortida” […]
CT504

[…] “¿E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca?” […]
CT505

[…] “de passió parteixen mes paraules” […]
CT506

[…] “tot enaixí no puc donar sentença” [..]
CT507

[…] sia de roig la meva pensa e dubte […]
DSC_0192 (1) [quadre inferior de la foto 1 del PDF]

[…] dubte de tot la meva roja pensa […]
DSC_0192 (2) [quadre superior de la foto 1 del PDF]

[…] d’açò no em cur, captiu en roca porpra […]
DSC_0194 (1) [quadre superior de la foto 3 del PDF]

[…] enclòs en roig ¿De quin dolor m’emparo […]
DSC_0194 (2) [quadre inferior de la foto 3 del PDF]

[…] de tant lo cor m’abriva goig e dol, […]
CP300

[…] atia en roig, mon cor, un pler negrós […]
CTP301

[…] Si co la flor que entre mort troba vida, e per florir tal raó ja li basta, […]
CP304

[…] d’aquells lilàs florejant en fossana, mon arma en pren son eximpli vivent […]
CP305

[…] en mon cor llas on ni aufrany no s’acost. Per açò dic […]
CP 306

[…] que no em sia defès. Tan enaixí que no cap altra res […]
CP307

​[…] raó no’m tol, puix d’amor só dispost e no trop bé […]
CP308