G. Carbó Berthold
“pintura-pintura”
|
|
|
|
Del 18 de juliol al 26 d'octubre de 2013
No obstant, el punt de inflexió en l’obra de Carbó Berthold deuriam de situar-lo a principis dels 80; a partir de llavors, s’endevina que l’abstracció serà inevitablement la protagonista dels seus treballs.
Entorn a la seva abstracció, Jordi Rodríguez Amat va escriure que hi ha que entendre-la ” com a simple introspecció d’una realitat, és a dir, aïlladament i/o alteració d’uns elements visuals i no pas en tant que sinònim de no-figuració… les formes concretes perden cada vegada més el seu significat objectual per a tornar-se imatge pura”. Ens trobem per tant, amb una desitjada renuncia a la literalitat del discurs i amb una clara vocació plástica. Com exemple d’això, pensem en les seves instal.lacions en la “I i II Mostra Internacional d’Instal.lacions en Cap de Creus”, o en les seves escultures desmontables que va exposar a la Galeria 141 de Nagoya, Japó, el 1997. Seguint amb la idea plàstica pura dibuixada per Rodríguez Amat, seria interessant mirar el treball de Carbó Berthold des d’aquesta perpectiva; així mateix, és obvi que darrere la plàstica pura o l’abstracció més radical, sempre s’amaga alguna forma de discurs menys literal. Pensem si no, amb l’abstracció característica de la música i la seva verten programàtica. El discurs de Carbó Berthold és sutil i respond a una mirada profunda que no es contenta amb la superficie evident d’allò que l’envolta; la metáfora musical ens és especialment útil amb el seu treball, sol és precís que considerem els colors com a diferents tonalitats que apareixen i desapareixen en temps i en intensitats variables. D’aquesta manera la composició subjacent elimina l’aleatorietat d’allò que po- driem anomenar abstracció pura – si és que existeix aquesta possibilitat – i defineix unes obres, malgrat tot, fermament estructurades. La pintura parla amb llenguatge propi, silenciós però penetrant. |
Activitats
|
