Blancs
Pilar Giró
AHIR, AVUI, DEMÀ
Nascuda a Lleida, Vall Palou va cursar els estudis universitaris entre la seva ciutat natal, on estudià Belles Arts, i Saragossa. Atreta des de jove per les arts plàstiques, els anys 90 seran anys d’experimentació amb tota classe de bases artístiques, a part de la tela tradicional o la fusta, ja conegudes des de sempre. La seva entrada al gravat suposarà una nova experimentació amb les textures, la taca i el color, Així com també la consolidació d’una carrera farcida d’exposicions, actualment més de 40 mostres, que l’han portat a visitar sales nacionals i internacionals.
Des de sempre, aquesta artista lleidatana s’ha sentit atreta per l’aventura plàstica. Durant la seva formació emprà diferents tècniques, però fou amb la pintura a l’oli on es trobà més còmode per a desenvolupar el seu propi llenguatge farcit d’artificis cromàtics i múltiples textures matèriques. Amb tot, la inquietud d’investigar, no tan sols per una formació científica, sinó com una necessitat vital, l’ha conduït a conèixer i a incorporar nous materials com la ceràmica, la fusta o el vidre, amb la directriu d’una finalitat única: atansar la pintura com espai on expressar la pròpia sensibilitat de la forma més directa i sincera possible.
UNIÓ AMB L’OBRA. El resultat de tot aquest camí de recerca s’exposà per primer cop l’any 1995. Mostrà una obra que ja començava a estar consolidada, a la qual no li calien preàmbuls ni justificacions, sobretot quan l’assimilació de l’abstracte està tan assolida que ja no calen explicacions de mètode, sinó més aviat de discurs.
I això és el que fa Vall Palou al llarg de tota la seva obra: desenvolupar una pintura d’arrels informalistes, de taca, de perdre pors sobre la tela, amb un traç directe, visceral i lliure de qualsevol connotació figurativa per arribar a l’estat en què és possible representar el subjecte sense forma i en el que s’aconsegueix, tal i com diu Vall Palou, que “pintura i pintor siguin, encara més, una mateixa cosa”.
EL CAMÍ DE PROPIETAT. En tant que no és una pintora representacional, la seva obra és l’expressió del procediment. Vall Palou acumula pigments i textures damunt la tela fins que troba allò que cerca. D’aquesta manera, la pintura pren un camí de propietat que, partint d’un naixement gairebé intuïtiu, provoca en l’espectador la necessitat de barrejar intel·lecte i sensibilitat si vol arribar a comprendre un espai que, vet aquí la paradoxa, ve definit per l’obra tot i ser indefinit físicament. En les properes exposicions de Vall Palou al Colegio de España – Cité Internationale Universitaire de Paris -, durant els mesos de febrer i març, o al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, el proper juliol , agost i setembre, hom tindrà oportunitat d’observar un discurs poètic, explicat a través d’una percepció emocional de la realitat. En el goteig d’un color lliure de conceptes, apareix la matèria, record de la trobada entre artista i obra en un moment concret, en un temps que, sigui o no un invent, és el protagonista.
Pilar Giró
Crítica d’art i comissària independent
Revista Bonart
Pilar Giró
AHIR, AVUI, DEMÀ
Nascuda a Lleida, Vall Palou va cursar els estudis universitaris entre la seva ciutat natal, on estudià Belles Arts, i Saragossa. Atreta des de jove per les arts plàstiques, els anys 90 seran anys d’experimentació amb tota classe de bases artístiques, a part de la tela tradicional o la fusta, ja conegudes des de sempre. La seva entrada al gravat suposarà una nova experimentació amb les textures, la taca i el color, Així com també la consolidació d’una carrera farcida d’exposicions, actualment més de 40 mostres, que l’han portat a visitar sales nacionals i internacionals.
Des de sempre, aquesta artista lleidatana s’ha sentit atreta per l’aventura plàstica. Durant la seva formació emprà diferents tècniques, però fou amb la pintura a l’oli on es trobà més còmode per a desenvolupar el seu propi llenguatge farcit d’artificis cromàtics i múltiples textures matèriques. Amb tot, la inquietud d’investigar, no tan sols per una formació científica, sinó com una necessitat vital, l’ha conduït a conèixer i a incorporar nous materials com la ceràmica, la fusta o el vidre, amb la directriu d’una finalitat única: atansar la pintura com espai on expressar la pròpia sensibilitat de la forma més directa i sincera possible.
UNIÓ AMB L’OBRA. El resultat de tot aquest camí de recerca s’exposà per primer cop l’any 1995. Mostrà una obra que ja començava a estar consolidada, a la qual no li calien preàmbuls ni justificacions, sobretot quan l’assimilació de l’abstracte està tan assolida que ja no calen explicacions de mètode, sinó més aviat de discurs.
I això és el que fa Vall Palou al llarg de tota la seva obra: desenvolupar una pintura d’arrels informalistes, de taca, de perdre pors sobre la tela, amb un traç directe, visceral i lliure de qualsevol connotació figurativa per arribar a l’estat en què és possible representar el subjecte sense forma i en el que s’aconsegueix, tal i com diu Vall Palou, que “pintura i pintor siguin, encara més, una mateixa cosa”.
EL CAMÍ DE PROPIETAT. En tant que no és una pintora representacional, la seva obra és l’expressió del procediment. Vall Palou acumula pigments i textures damunt la tela fins que troba allò que cerca. D’aquesta manera, la pintura pren un camí de propietat que, partint d’un naixement gairebé intuïtiu, provoca en l’espectador la necessitat de barrejar intel·lecte i sensibilitat si vol arribar a comprendre un espai que, vet aquí la paradoxa, ve definit per l’obra tot i ser indefinit físicament. En les properes exposicions de Vall Palou al Colegio de España – Cité Internationale Universitaire de Paris -, durant els mesos de febrer i març, o al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, el proper juliol , agost i setembre, hom tindrà oportunitat d’observar un discurs poètic, explicat a través d’una percepció emocional de la realitat. En el goteig d’un color lliure de conceptes, apareix la matèria, record de la trobada entre artista i obra en un moment concret, en un temps que, sigui o no un invent, és el protagonista.
Pilar Giró
Crítica d’art i comissària independent
Revista Bonart